Doctoranda: Mireia Almirall Llambrich
Organitza: Centre d’Estudis Demogràfics; UAB
Lloc: Sala de Graus (B3/012), Facultat d’Economia i Empresa (UAB)
Fecha: 11-Dec-2025: 16:00 – 17:00
Co-direcció: Pau Miret Gamundi; Joan García Román
Tribunal
President: Marc Grau Grau (Universitat Internacional de Catalunya-UIC)
Secretària: Mariona Riera Lozano (Centre d’Estudis Demogràfics-CED)
Vocal: Lea Pessin (European University Institute)
Suplent 1: Tiziana Nazio (Università di Torino)
Suplent 2: Fernando Gil (Universitat de Barcelona-UB)
ABSTRACT
Aquesta tesi doctoral analitza la persistència i la transformació de les desigualtats de gènere en el treball domèstic no remunerat, posant l’èmfasi tant en les dimensions visibles com en les invisibles i examinant com aquestes desigualtats s’articulen amb les transicions vitals, els contextos institucionals i les percepcions subjectives de justícia. Des d’aquesta perspectiva, la pregunta central és: per què les dones continuen sent les principals responsables de les tasques domèstiques? Tot i les transformacions socials i laborals en igualtat de gènere, la distribució desigual de les tasques domèstiques continua sent un dels principals reptes per assolir l’equitat completa. La recerca es basa en tres articles complementaris que combinen fonts de dades i metodologies quantitatives i qualitatives. El primer utilitza dades d’ús del temps de l’enquesta SHARE per explorar els patrons de treball domèstic no remunerat entre la població major de 50 anys en divuit països europeus, destacant diferències regionals, socioeconòmiques i de gènere. El segon, de caràcter qualitatiu i longitudinal, analitza les narratives de dones i homes joves a Barcelona i Madrid sobre els canvis i continuïtats en la divisió de les tasques visibles i invisibles al llarg de set anys. El tercer compara la satisfacció amb la divisió del treball domèstic a Espanya i Suècia, posant de relleu el paper de les normes culturals, els marcs institucionals i les expectatives de gènere en la configuració de les percepcions d’(in)justícia. Els resultats apunten a un escenari de canvis parcials i persistències estructurals. Tot i l’increment de la implicació masculina, les dones continuen assumint una càrrega domèstica molt més gran, especialment la invisible, de caràcter cognitiu i emocional. Aquestes desigualtats no només persisteixen a la vellesa, sinó que també es reconfiguren entre generacions, amb variacions segons els recursos socioeconòmics i els règims de benestar. A més, les interpretacions subjectives tenen un paper central: els homes tendeixen a percebre la divisió com a més equitativa que les dones i moltes dones normalitzen els desequilibris apel·lant a estàndards més exigents o evitant el conflicte. La satisfacció amb divisions desiguals varia segons el país, el gènere i l’edat: les dones en contextos més igualitaris mostren un rebuig més gran, mentre que entre els homes, especialment a Espanya, la satisfacció és relativament estable independentment del repartiment. Amb una mirada que combina nivells d’anàlisi macro i micro, i que incorpora tant les dimensions visibles com les invisibles del treball domèstic, aquesta tesi contribueix a entendre com les desigualtats de gènere a la llar es produeixen, es reprodueixen i es negocien al llarg del curs de vida i en diferents contextos institucionals. Els resultats evidencien la necessitat d’impulsar polítiques públiques i transformacions culturals que fomentin la corresponsabilitat, així com de reconèixer la diversitat de trajectòries familiars i laborals per avançar cap a societats més igualitàries.
Paraules clau: Treball domèstic no remunerat; Gènere; Curs de vida